Via ferrada “El Saltant de l’Aigua”

0

 

El Saltant de l'Aigua

Aquest passat diumenge, tres socis de l’A.E.Blancafort (Ricard, el Gerard i Pau), aprofitant la nevada que va deixar blanc gran part del nostre país, varem decidir anar a fer la via ferrada “El Saltant de l’Aigua” a Figuerola del Camp.

A les 9 del matí, jo (Gerard) i el Pau, vam trobar-nos a Figuerola del Camp amb el Ricard al pàrquing de l’església. Feia fred, uns 5ºC, però ben tapats, equip a l’esquena i a caminar.

El camí és un GR i s’agafa al mateix pàrquing, estava glaçat i fora blanc, quasi be 20cm de neu. Després de caminar uns 2km s’inicia un senderó senyalitzat, i seguint les marques de color rosa, et deixa al peu de la via.

Sorpresos pel bon estat de la via a primer cop de vista, ens equipem, ens fem la foto d’equip i amunt! El Ricard es va posar primer per obrir la via, el Pau segon ja que, amb 12 anyets, és novell i jo últim. La via és curta i fàcil, però amb un desplomat al final que t’obliga fer un bon esforç. Ja a dalt, només ens quedava baixar cap al cotxe pel mateix GR pel que havíem pujat.

Una vegada al poble i després d’una petita guerra de neu, ens traiem l’equip i anem a fer un cafè amb llet ben calentet per combatre la temperatura del carrer.

Ha estat un bon matí en bona companyia, bona ferrada i millor paisatge. Esperem repetir-ho ben aviat!

SALUT!

Jordi Pijuan es proclama campió de la Copa Catalana de Caminades de Resistència

0
 

entrega premis caminades de resistencia Jordi

El passat dia 2 de Febrer, el Jordi, soci de l’aeblancafort, va anar a Barcelona (Cornellà) a recollir el premi de la FEEC (federació d’entitats excursionistes de Catalunya), junt amb ell, 81 persones mes, per haver completat la copa catalana de caminades de resistència de l’any 2012 havent fet els punts necessaris per ser campió.
Consisteix en fer caminades, la mes llarga de 84km i la mes curta de uns 45km, totes elles amb un desnivell acumulat de entre 4000 i 6000 metres.
El calendari exigeix unes 19 proves, en cada una, depenent de lo llarga que és i el desnivell que te, et donen mes o menys punts. Així que per ser campió, has d’anar sumant km, desnivell i punts.
El màxim de temps que va invertir en la caminada mes llar
ga, va ser d’unes 19h i 11min, i la mes curta 7h i 30min.
Es una copa molt distreta i gens avorrida, ja que vas per tot Catalunya i, com que passes moltes hores, tens temps de gaudir de tot i veure paisatges pels que, segurament, no i hauries passat mai.
Quasi sempre ha anat acompanyat per algú, en algunes ocasions algun company del poble, en altres, amb gent que coneixes a les mateixes caminades o fins i tot algú que no s’esperava trobar.
Gràcies a les noves tecnologies, es fa mes distret, ja que en qualsevol moment hi ha algú que pensa en tu mentre camines; un whatsapp, un comentari al facebook… sempre va be per alçar l’anim!!
Aquesta prova és una de les mes antigues que fa la FEEC i la que mou mes persones al final de l’any, en total, ha mogut mes de 14000 persones.
Aquesta copa és més un premi a la constància que a la resistència, ja que és una copa d’anar fent però de no parar mai. 
Finalment, recomanar-la a tothom que tingui temps i li agradi la muntanya, ara a gaudir del trofeu i a per una altre repte!!
Des de l’associació volem felicitar al Jordi. Felicitats campió!!!

El Jordi i l’Alfred a la 33a Travessa Matagalls-Montserrat

0

Aquesta setmana 2 socis de l’aeblancafort (Alfred i Jordi), vam anar fins a Coll Formic, al peu del cim del Matagalls, per començar la mítica caminada de resistència de Catalunya, la MATAGALLS-MONTSERRAT.

Vam marxar de Blancafort a les 13:30h, acompanyats per la Montse que ens va fer de taxi tant d’anada com de tornada. 
Fins allà hi teniem unes 2:15h, però hi havíem d’anar amb temps ja que la sortida era a un coll de carretera molt estret i allà ens trobàvem totes les persones de la marxa, unes 3000 persones més els acompanyants que veiem com sortien els seus coneguts. La sortida estava muntada de tal manera que cada minut sortien 25 persones, i quant et donaven el dorsal també et donaven l’hora de sortida.
La sortida dels primers classificats era a les 16:00h, a nosaltres ens va tocar a les 17:52h quan ja només quedaven 8 minuts per a que sortissin els últims, i amb l’inconvenient de que s’ens farà fosc més d’hora i tindrem de caminar més hores amb la llum del frontal. Comencem i ens trobem una companya d’altres caminades la Montse on aniríem tots fins a l’arribada, la cosa va força be anem per dalt els plans de la calma, camins amples i bastant planers, després d’una estona anem direcció cap al poble d’Aiguafreda on hi arribem després d’una llarga baixada, hi arribem acompanyats de la nit on a l’avituallament aprofitem per agafar el frontal, mengem una mica i tornem al xou. Al sortir ja no es veia res només fins on arriba el frontal uns més que altres! Al principi fem una pujada molt forta pel que es pot intuir, tota la nit més o menys anem pujant i baixant però no és molt trinxador, anem passant pel costat de camps, masies, pobles… Nosaltres anem parlant una mica de tot i de res en concret, tot per evitar la son. El camí és molt guapo de veure; ja que som tanta gent es veuen moltes llums per davant i per darrere i en tot moment tot i ser negre fosc saps fins on s’ha d’anar.
Cap a la matinada comença a sortir el sol a quart de 8, i ja som com els llargandaixos; necessitem el sol perquè l’ambient s’ha refredat una mica i a més ja necessitem unes quantes hores de sol, que ja en fa 11 que caminem de nit! Ara ja veiem Montserrat, però tot i això encara queda molt.
Nosaltres a un ritme constant anem fent, ja es comencen a notar els km ja que tothom ja va una mica tocat, sinó del genoll son les llagues, que d’aquestes sempre en surten, però hi havia ganes d’humor ja que encara teniem temps per telefonar i fer alguna que altra broma!! 
Arribem a Monistrol i ara si ja només ens queda fer l’última pujada pel camí dels 3/4, no és un camí fàcil ja que a mig fer hi ha unes escales no gaire arreglades, i quan portes uns 82km no es fan massa be, continuem ja que ja hi som i ningú pensa abandonar. Al final arribem a Montserrat a les 13:11h i em tardat unes 19:11hores, aquí teniem la Montse i l’Oriol que ens esperaven per poder anar cap a casa ja que sense ells no érem persones per fer res de res! ajjajaja!
Al final l’hem acabat uns mes be que d’altres, però lo que interessa era arribar i això ja ho em fet!! Felicitar a tots els integrants, ja que no es fàcil fer 84km en menys de 24hores.

El Ricard el Joan Carles i el Jordi al cim de la Pica d’estats (3.143m)

0

El passat dimecres dia 12 de Setembre, el Ricard acompanyat del Joan Carles i el Jordi, van fer el cim de Catalunya; la Pica d’Estats (3.143m).

El dimarts, coincidint amb la diada, es van dirigir al refugi de Vall Ferrera des d’on l’endemà partirien cap al cim. L’endemà tocava cim, i van decidir començar a caminar a les 7:30 per tocar el cel de Catalunya a les 12:15 després de pujar 1198m.

Aquest va ser el primer cim del Jordi, tot i acabar fotut ja que no hi esta acostumat, li va agradar molt i ja ha deixat ben clar que no serà l’últim… 

Jordi Pijuan es proclama campió de Catalunya de caminades de resistència

2

Després de molt esperar-ho, finalment, Jordi Pijuan de l’AE Blancafort ha aconseguit els punts necessaris per proclamar-se campió de Catalunya de caminades de resistència.

Va fer-ho diumenge on va disputar una nova edició de la Borges – Montblanc. Després de quasi de 1 miler de km a les cames i passar per llocs com les Valls d’Aneu, Gràcia- Montserrat, Sants Montserrat, Torrelles de Foix o la ja típica Marxa dels castells de la Segarra, on no s’ha deixat ni un quilòmetre ni tant sols un avituallament perquè com ell diu ”per això hi son..” el Jordi ha aconseguit, per fi, l’objectiu que s’havia proposat per aquesta temporada.

Des de l’Associació i de part de tots els que hem compartit quilòmetres amb tu que com tots diuen “caminant amb el Jordi t’ho passes bé”, volem felicitar-te i animar-te a seguir endavant. Ara ja només queda l’esperada Matagalls – Montserrat i descansar una temporada que els teus genolls segur ho agrairan.

FELICITATS CAMPIÓ!!

 

4 socis a la 4a Borges – Montblanc

0

Aquesta setmana 4 socis de l’aeblancafort (Alfred, Imma, Montse, Jordi) vam anar a la caminada de resistència que anava de les Borges Blanques fins a Montblanc. Des de bon matí la caminada va ser dura, ja que a Blancafort era festa major i descansar abans de fer la caminada… com que no gaire!

Ens vam trobar tots a les barbacoes del poble a les 5:30h, d’aquí marxaríem cap al lloc de sortida.
Al arribar anem a fer lo de sempre; agafar els dorsals i la primera sorpresa, han canviat el final de la caminada ja que degut a l’alt risc d’incendi no passarem pels boscos de Poblet ni tampoc per l’ermita de Sant Joan de Montblanc, abans de sortir fem un cafetó i altres aprofiten per esmorzar! A les 7:00h donen la sortida, som força gent i l’ambient és fresc fins i tot una mica de fred (dura poc), tota la caminada transcórrer per camins amples sense cap complicació. Nomes començar l’Alfred marxa sol ja que tenia un repte personal, els altres ens quedem fen la nostra, anem parlant i rient, arribem a l’Albi 1er avituallament on hi ha sucs, napolitanes de xocolata, croisants, etc. nosaltres mengem una mica i continuem, aquí la calor ja es fa notar, apreta molt i sort que ens donen aigua fresca. Arribem al Vilosell, el lloc mes alt de tota la caminada degut al canvi de recorregut, estem a 640mt, a partir d’aquí és on comencem a patir de valent, no pel recorregut, ara el sol apreta molt i no tenim ni una sola ombra, lo bo és que hem de baixar fins arribar a Vimbodí on ens donaran el dinar i esperem que això afluixi! Per dinar ens donen un bocata i un xampú que es posa la mar de be, després anem cap a Milmanda on ens deixen provar un vi sense alcohol, després cap a Poblet i cap a les Masies. Amb tanta calor ja ens estem quedant morts, ens anem mullant les gorres a les fonts però 10 minuts després ja esta seca, sort que aquest any no tenim d’anar cap a Sant Joan perquè seria molt mes dur encara. D’aquí baixem cap a l’Espluga i després ja fins a Montblanc, l’Imma al tram final ens marxa una mica però al final tots acabem que es el que interessa amb aquestes caminades.

Ens donen una medalla de record d’aquest dia tant dur, i ara a esperar l’any vinent per tornar-hi, felicitar a l’organització perquè no era fàcil mantenir-nos tantes hores al sol i amb tant bon rotllo, felicitats!

Club Hípic Conca de Barberà informa:

0

Els més petits de Blancafort al Club Hípic Conca de Barberà

0

Molt bona participació dels nens i nenes de Blancafort en l’activitat organitzada per l’aeblancafort.

A les 10 del matí del diumenge dia 12 teníem cita al Club Hípic Conca de Barberà, allí ens hi esperava el Gerard, l’encarregat del centre, que tant ell com l’aeblancafort no esperava pas trobar més de 25 nens i nenes esperant per poder passar un matí amb els cavalls. Amb bona organització vam fer 4 grups; mentre els uns aprenien les parts dels cavalls, el material per muntar-lo, per a què serveix, com es neteja…. els altres els muntaven. Els més grans van poder sortir del centre i anar a fer una ruta pels camins, els més menuts però, es van quedar al centre amb els ponnys. Quan la gana ja es feia notar i el sol ens tenia secs vam anar a esmorzar; coca, xocolata i veure per tothom!
Passades més de 3h i amb ganes de tornar-hi, ja era hora d’anar a dinar.

Des de l’aeblancafort volem agrair a la Sílvia i al Joan Carles la voluntat d’ajudar-nos desinteressadament a fer que tot anés sobre rodes, i també, animar al Gerard que no va poder participar com a ell li hauria agradat. Recupera’t xato, que volem tornar-hi!!

2 socis completen la Carros de Foc

1

Aquesta setmana anterior el Vicens i l’Oscar de l’AE Blancafort i el Marc i l’Enric de Reus vàrem completar el recorregut de la Carros de foc en la seva modalitat OPEN, és a dir, no competitiu, paset a paset, poc a poc i bona lletra…

El dimecres vàrem enfilar cap a Arties on, despres de deixar el cotxe, vàrem caminar 45min. fins pujar al Refugi de Restanca on l’endemà iniciàvem el trajecte. Ens esperaven quatre caminades amb previsió de tot el dia de durada on s’aixecàvem a les 6:00, esmorzàvem a les 7:00, caminàvem durant el dia, sopàvem a les 19:00 i a les 22:00 a dormir per toc de silenci als refugis. En total uns 55 km amb un desnivell acumulat aproximat de 9200 metres.

 

1ª ETAPA. RESTANCA-VENTOSA-ESTANY LLONG

Començàvem pujant des de RESTANCA mateix i aviat els desnivells es van fer patents. El punt culminant, entre grans blocs de granit, el dur Collet de Contraix de 2745 metres, amb pluja inclosa a la part mes alta. Ja de baixada el Marc va patir una caiguda que li va afectar al turmell. Tot i així vàrem arribar al Refugi d’Estany Llong amb una baixada interminable.

 

2ª ETAPA. ESTANY LLONG-COLOMINA-JM BLANC

El Marc abandona el trajecte amb un turmell molt inflat, però amb possibilitats de recuperació. Afectats per la baixa, la resta vàrem continuar el trajecte fins a JM BLANC creuant estanys i rierols en tot el trajecte. A la zona de la collada de Saburó els grans blocs de granit vàren tornar a aparèixer amb una dura pujada també amb pluja que ja no vàrem deixar fins al refugi JM BLANC, sens dubte el millor refugi emplaçat en una lloc espectacular des del punt de vista visual.

 

3ª ETAPA. JM BLANC-MALLAFRÉ-AMITGES

L’etapa mes relaxada i agradable. Destaquem la baixada des del Coll de Monestero, on quasi sense buscar-ho es feia una baixada trepidant i divertida. Ja a la vall fins al refugi de Mallafré l’espectacle visual es patent en un llarg recorregut al costat del riu Monestero, per finalitzar pujant fins al refugi d’Amitges amb explosió d’alegria a l’arribada; el Marc es reincorporava al trajecte. Tarda de descans, sopar i a dormir per enfilar l’última jornada.

 

4ª ETAPA. AMITGES-SABOREDO-COLOMERS-RESTANCA

De nou amb el Marc, s’incorpora el Pepe i la seva gossa Duna al trajecte. Jornada un altre cop impressionant als sentits (habitual en tots els dies de trajecte). La ràpida caminada fins a Saboredo, ens fa guanyar temps en la resta de l’etapa. Parada a Colomers, cerveseta de recuperació i enfilem a la part mes alta de l’etapa amb els colls encadenats del Port de Ribereta i Port de Caldes. A partir d’aquí ja només quedava arribar sans i estalvi de nou a Restanca on vàrem celebrar l’arribada amb l’últim segell del forfet que acreditava que havíem completat el recorregut.

El Cavall

0

 

 

Des de l’Associació Esportiva de Blancafort, juntament amb el Club Hípic Conca de Barberà hem preparat una activitat pels més petits de la casa; Un dia amb els cavalls!

Aprendran a cuidar-lo, les seves utilitats, la història… i com no, a muntar-lo!

No perdeu el tren!

Tota la informació la trobareu al Cartell. Cliqueu-hi!

Go to Top
css.php