Archive for Maig, 2012

Mor en un accident a l’Aneto Jordi Gomis, muntanyenc veí d’Alcover

0

El muntanyenc veí d’Alcover Jordi Gomis ha mort aquest diumenge després de patir un accident a l’Aneto. Gomis, de 41 anys, era membre de la junta directiva nacional de Reagrupament.
Ha estat a la zona coneguda com el Pas o Pont de Mahoma, segons ha informat la subdelegació del govern espanyol a Osca. Es tracta d’un punt molt proper al pic, de fet representa el darrer pas abans de coronar el cim, a 3.404 metres.
Aquest punt, amb vent, plugim i boira, com era el cas d’ahir, fa empassar saliva a la majoria dels que no estan gaire acostumats als penya-segats, amb caiguda lliure a banda i banda, per on s’ha precipitat Gomis.
En les tasques de recuperació del cos de la víctima, que ha caigut uns 300 metres per un tall rocós i amb gel i ha estat localitzat poc després de les dues del migdia, hi ha participat l’equip de rescat de la Guàrdia Civil de Benasc, un helicòpter i un metge del 061. El facultatiu no ha pogut fer altra cosa que certificar la mort del muntanyenc i el seu cadàver ha estat traslladat a Benasc.
Gomis formava part de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, de la qual era el responsable a la demarcació tarragonina. Va ser el número tres al Congrés a les eleccions generals de novembre de l’any passat amb la candidatura d’ERC-Catalunya SI.

Des de l’aeblancafort fem arribar el nostre més sincer condol a tota la seva família, amics i companys.

37a Travessa del Montseny

0

Aquesta vegada l’aeblancafort va anar fins a Gualba, un poble que es troba el parc natural del Montseny. Allà agafo un autocar a les 4:00h de la matinada que em porta fins al poble des d’on sortia la caminada a Aiguafreda a les 5:00h del mati.

Només despertar-me ja em vaig adonar de que no seria una caminada normal, ja que a Gualba plovia força, durant el camí no em vaig adonar de si plovia molt o poc ja que dormia, al arribar a Aiguafreda estava fent mes o menys el mateix. Agafo el dorsal, em poso l’impermeable i tota la roba que portava ja que feia força fred.

A les 5:00h comença la cosa, tothom amb els frontals i de seguida ens posen en uns corriols que semblaven rius, tots plens d’aigua i amb bastant de fang que patinaven bastant, i una pujada constant que ens portava ben d’hora al primer cim, el Tagamanent. A partir d’aquí ja no sabia si plovia o no, el temps anava parant i tornant a ploure, un xou fins el final. Jo continuava endavant a un bon ritme ja que no volia que es fes massa pesada, passem per dalt d’unes planeres molt guapes (semblava el Pirineu) i vaig de cap al Coll de Collformic, a partir d’aquí tot baixada abans d’agafar la pujada al Matagalls, el segon pic, aquí hi ha un tram amb molta pedra. A partir d’aquí el paisatge passa a ser boscós d’alzines, agafo forces a l’avituallament i cap a dalt al pic de les Agudes i després seguidament al Turó de l’Home, ja nomes queden 15 km tots de baixada, el principi per pista i cap al final ens van posar un tros de corriol.

Al final 7:46 hores, i per cert a mi em va agrada bastant, no sé si és perquè està tant prop de Barcelona que em va sorprendre!!!

3a Sants-Montserrat

1

La cosa comença el dissabte a les 11h del matí on el Joan i jo agafem els cotxes i marxem a Montserrat a deixar un cotxe per quan arribi tingui un vehicle per marxar, fem un tomet i cap a Barcelona. Al arribar, el ritual; agafar el dorsal i preparar una mica la motxilla que portarem al damunt.

A les 5h comença, no som molta gent (unes 180 persones) i ens esperen per davant uns 67km. La cosa era molt curiosa, perquè anàvem per Barcelona com si fóssim a casa, traspassàvem carrers sense mirar, tallant tot el transit (curiós)!!! Al final sortim i ja comença la pujada, el sol apreta molt, de moment la caminada transcorre tot per pista molt ampla i molts pocs corriols.

Durant la caminada i va haver alguns problemes de senyalització, cap al final ens en vam enterar que l’havien sabotejat. També transcorria molt tros per polígons industrials i carreteres asfaltades, cosa que feia que la caminada fos una mica més pesada del normal, la sort que teníem es que ja s’havia fet de nit i només anàvem nosaltres i el nostre frontal, mirant endarrere veies la gent per on tu acabaves de passar i més endavant per on havies d’anar.

També vam tindre inclemències meteorològiques;vam agafar molta calor, pluja, boira, llamps.. era un espectacle!!!

El tram més bonic era la pujada de Collbató a Montserrat, també el més dur ja que aquí féiem el major desnivell de la caminada i ja en portàvem uns quants de km als peus, la pujada era tota per corriol molt pedregós però amb una pujada constant i de tant en tant un petit tram per descansar, al principi per dintre boscos i cap el final per la vessant de la muntanya, per aquí i passàvem quan sortia el sol (especial), vam passar per l’església de St. Miquel i vam arribar a Montserrat amb baixada.

Al final 14:37min, una altra acabada i ara a per al Montseny!!!

 

Trekorientacio al Bosc de Poblet 2012

0

Aquest matí ens hem aixecat per anar a l’Espluga de Francolí per fer la Trekorientació 2012, la novena edició, on han participat més de 600 persones.

La prova consistia en seguir un recorregut i trobar les balises que estaven repartides en el mateix recorregut, aquest any es podia escollir entre quatre circuits de diferent nivell (verd, blau, groc i vermell, de  6, 13, 17 i 22 km respectivament). Cada un d’ells tenia diferents categories, individual masculí i femení, amics, família i amb mascota.

Així doncs, hem sortit de Blancafort per fer el circuit blau amb la nostra mascota la Pika, al arribar a l’Espluga hem vist que hi havia molt d’ambient, hem recollit el dorsal i teníem una hora per prendre la marxa, perquè la sortida no era conjunta. Hem fet la cua per a que ens donessin el plànol i sentir una petita explicació del funcionament, ja que era la primera vegada que fèiem quelcom semblant, aquests consells ens els ha donat l’Isidre Esteve, que la seva fundació era un dels patrocinadors de la cursa i nosaltres hem tingut el privilegi de ser assessorats per ell mateix.

Hem començat la cursa amb molta calor, que ens ha acompanyat durant tota la jornada. Aviat hem trobat la primera fita i a partir d’aquí hem agafat un bon ritme, amb el mapa i les descripcions que ens donàvem no ens ha costat gaire trobar totes les balises, però amb algunes excepcions.

Per ser la primera vegada, l’equip ha treballat força bé i això si, tant el Josep Mª Pijuan, la Elisabeth Delgado i la Pika hem gaudit moltíssim d’aquesta activitat.

Hem arribat a la meta 2:20h més tard i hem aconseguit el primer lloc de la nostra categoria.

Les classificacions d’equip amb Mascota han sigut:

  • 1er classificat: equip la Pika (2:20h)
  • 2on classificat: equip Greta (2:35h)
  • 3er classificat: equip Luis Albà (3:00h)

Esperem tornar l’any que bé i animar a la gent a realitzar aquest tipus d’activitat, sobretot en família/bona companyia.

http://www.trekorientacio.com/novetats.php

Les petjades dels herois, per Arcadi Alibés

0

 

 

El proper divendres dia 11 de Maig hi ha el periodista de tv3 Arcadi Alibés presentant el seu nou llibre:

Les petjades del Herois.

Esperem poder ser molta gent i que sigui una gran festa!

7 Cims

0

Aquesta setmana 3 socis de l’aeblancafort (Jordi, Alfred i Jordi) vam anar a Torrelles de Foix a fer la 7a caminada de resistència de la FEEC, la 7 cims, uns 58 km amb uns 4900m de desnivell.

Sortíem el diumenge a les 5 del matí cap allà per començar a caminar a les 7, al arribar ja es veia molt moviment. La gent davant de les taules esperant que comencessin a donar els dorsals, la cosa no tenia molt bona pinta, normalment la gent no corria tant per agafar les coses, i aquí es veia que ja sabien on anaven (no com jo).

La cosa comença i amb aquesta caminada nomes senties comentaris com: ”tranquil·la”, ”la cosa es molt llarga”, ”espera, espera aquets que corrent tant”,…jo no creia que canvies massa de les que havia fet fins ara.

Nosaltres al nostre ritme una mica mes ràpid del normal però be, anem fent pugem el primer cim i seguidament el segon, després va venir un tram força llarg de planer i baixada, aquí és on comença la caminada de veritat.

En aquest punt també és on vam trobar 2 socis (els 2 Jordi) que no estaven apuntats però havien acompanyat l’altre Jordi, que anava al davant al seu ritme, nosaltres comencem a pujar una forta pujada d’uns 600m de desnivell, a partir d’aquí ja casi tota l’estona era lo mateix; una mica amunt i una mica avall, i fent cims un rere l’altre.

Ja cap al final només teníem ganes de que s’acabés d’una vegada i llavors va i be el millor avituallament de tots, però si m’hagués assentat tenia un problema, segur que no m’aixeco!! nomes faltaven 6km, i va ser aquí on vam dir prou!! ens vam posar a córrer fins el final, i si al final 10:04h.

La setmana que be toca Sants – Montserrat, esperem que millor.

 

Recordar que aquesta setmana hi ha la presentació del llibre de l’Arcadi Alibés al col·legi Mare de Deu del Tallat de Blancafort a les 20:00h, el divendres 11 de maig obert a tots els públics, us hi esperem!!!

10a Caminada de resistència Riudoms-La Mola-Riudoms

0

Aquesta setmana érem 4 integrants de l’aeblancafort (Joan Carles, Ricard, Alfred, Jordi) que vam anar a fer la caminada de Riudoms – La mola – Riudoms, ens vam trobar tots a les 5:30 h del matí a la plaça del poble, lloc on començava la caminada.

La caminada va començar puntual, ja havíem parlat una mica de la caminada per si ens separàvem; què faríem o si anàvem tots junts fins el final. Nosaltres com a bons germans vam anar tots junts fins el final, passant-ho be i fins i tot a estones rient.

La caminada era bastant accessible per a tothom, al principi sortíem i teníem uns 14 km que eren totalment plans, a partir d’aquí venia una pujada que ens portava fins el castell d’Escornalbou, després baixàvem bastant per tornar a pujar fins els molins de coll roig (del Priorat), aquí començava la pujada mes dura de totes on es deixava el punt mes alt de la caminada, pujàvem La mola a uns 900m, a partir d’aquí ja casi havíem acabat nomes es faltava baixar bastant i fer la ultima ascensió a l’ermita de la mare de deu de la roca, aquí ens tenien el dinar preparat, i ara si, ja havíem acabat, érem al km 39, a partir d’aquí tot planer fins arribar a Riudoms al km 54.

Donar les gràcies a la gent del facebook que ens anava animant ja que les anem actualitzant puntualment, i dona molt de suport ja que vulguis o no cada vegada que o mires et motiva per continuar.

Go to Top
css.php