Archive for setembre, 2012

El Jordi i l’Alfred a la 33a Travessa Matagalls-Montserrat

0

Aquesta setmana 2 socis de l’aeblancafort (Alfred i Jordi), vam anar fins a Coll Formic, al peu del cim del Matagalls, per començar la mítica caminada de resistència de Catalunya, la MATAGALLS-MONTSERRAT.

Vam marxar de Blancafort a les 13:30h, acompanyats per la Montse que ens va fer de taxi tant d’anada com de tornada. 
Fins allà hi teniem unes 2:15h, però hi havíem d’anar amb temps ja que la sortida era a un coll de carretera molt estret i allà ens trobàvem totes les persones de la marxa, unes 3000 persones més els acompanyants que veiem com sortien els seus coneguts. La sortida estava muntada de tal manera que cada minut sortien 25 persones, i quant et donaven el dorsal també et donaven l’hora de sortida.
La sortida dels primers classificats era a les 16:00h, a nosaltres ens va tocar a les 17:52h quan ja només quedaven 8 minuts per a que sortissin els últims, i amb l’inconvenient de que s’ens farà fosc més d’hora i tindrem de caminar més hores amb la llum del frontal. Comencem i ens trobem una companya d’altres caminades la Montse on aniríem tots fins a l’arribada, la cosa va força be anem per dalt els plans de la calma, camins amples i bastant planers, després d’una estona anem direcció cap al poble d’Aiguafreda on hi arribem després d’una llarga baixada, hi arribem acompanyats de la nit on a l’avituallament aprofitem per agafar el frontal, mengem una mica i tornem al xou. Al sortir ja no es veia res només fins on arriba el frontal uns més que altres! Al principi fem una pujada molt forta pel que es pot intuir, tota la nit més o menys anem pujant i baixant però no és molt trinxador, anem passant pel costat de camps, masies, pobles… Nosaltres anem parlant una mica de tot i de res en concret, tot per evitar la son. El camí és molt guapo de veure; ja que som tanta gent es veuen moltes llums per davant i per darrere i en tot moment tot i ser negre fosc saps fins on s’ha d’anar.
Cap a la matinada comença a sortir el sol a quart de 8, i ja som com els llargandaixos; necessitem el sol perquè l’ambient s’ha refredat una mica i a més ja necessitem unes quantes hores de sol, que ja en fa 11 que caminem de nit! Ara ja veiem Montserrat, però tot i això encara queda molt.
Nosaltres a un ritme constant anem fent, ja es comencen a notar els km ja que tothom ja va una mica tocat, sinó del genoll son les llagues, que d’aquestes sempre en surten, però hi havia ganes d’humor ja que encara teniem temps per telefonar i fer alguna que altra broma!! 
Arribem a Monistrol i ara si ja només ens queda fer l’última pujada pel camí dels 3/4, no és un camí fàcil ja que a mig fer hi ha unes escales no gaire arreglades, i quan portes uns 82km no es fan massa be, continuem ja que ja hi som i ningú pensa abandonar. Al final arribem a Montserrat a les 13:11h i em tardat unes 19:11hores, aquí teniem la Montse i l’Oriol que ens esperaven per poder anar cap a casa ja que sense ells no érem persones per fer res de res! ajjajaja!
Al final l’hem acabat uns mes be que d’altres, però lo que interessa era arribar i això ja ho em fet!! Felicitar a tots els integrants, ja que no es fàcil fer 84km en menys de 24hores.

El Ricard el Joan Carles i el Jordi al cim de la Pica d’estats (3.143m)

0

El passat dimecres dia 12 de Setembre, el Ricard acompanyat del Joan Carles i el Jordi, van fer el cim de Catalunya; la Pica d’Estats (3.143m).

El dimarts, coincidint amb la diada, es van dirigir al refugi de Vall Ferrera des d’on l’endemà partirien cap al cim. L’endemà tocava cim, i van decidir començar a caminar a les 7:30 per tocar el cel de Catalunya a les 12:15 després de pujar 1198m.

Aquest va ser el primer cim del Jordi, tot i acabar fotut ja que no hi esta acostumat, li va agradar molt i ja ha deixat ben clar que no serà l’últim… 

Go to Top
css.php