Aquesta setmana 2 socis (l’Alfred i el Jordi) de l’aeblancafort ens vam desplaçar fins a Tremp a fer la caminada de resistència de Les Carenes, que transcorre des de Pont de Suert fins a Tremp, passant tal com diu el nom per les carenes de les muntanyes.

Aquesta caminada era una mica surrealista ja que començava a les 3:15h de la matinada, on havíem d’agafar un autocar que ens portava fins a Pont de Suert i era aquí on ens donaven el dorsal i la cartilla que havíem d’anar segellant a cada control, la caminada començava a les 5 del matí.

Aquesta vegada vam haver de sortir amb els frontals encesos ja que encara no hi havia ni una mica de llum, era negre fosc i passàvem entre arbres cosa que no ajudava massa, això va durar fins la primera pujada unes 2 hores. A partir d’aquí ja es veia tot, darrere nostre veiem els Pirineus amb una bona manta de neu, davant nostre només veiem muntanyes que havíem d’anar passant l’una rere l’altra. La cosa anava be fins que vam arribar al primer avituallament, només ens va tocar 1/4 de poma i un got d’aigua, i continuar caminant, quan ja portàvem unes 4:30 hores estàvem morts de gana i de set, arribem a l’avituallament i allò era un self-service, ningú feia res i era un caos i per colmo tenien aigua nomes i embotit salat que encara et feia agafar mes set, però bueno a menjar s’ha dit que no podíem mes!! Continuem i una altra vegada puja i baixa el circuit molt exigent, ja que ens trobem al pre-pirineu i l’avituallament molt lluny una altra vegada, parlem amb la gent i ens ho prenem rient lo dels avituallaments, cap al final era bastant dura ja que portàvem acumulats molts kilòmetres i molt desnivell i només fèiem carena rere carena, el pitjor és que es veia on havíem d’anar Tremp i no hi arribàvem mai.

Al final vam fer el recorregut de 54km amb un temps d’11:58 hores, vam dinar això si estava be, comparant-ho amb els avituallaments!! Al final la caminada la vam anomenar »caminada de resistència i supervivència».