Aquesta setmana l’aeblancafort es va desplaçar fins a Barcelona, concretament al barri de Gràcia, on el club excursionista d’aquest barri, organitzava la XXV edició de la emblemàtica caminada Gràcia-Montserrat que constava de 63km, amb 4800m de desnivell acumulat i en total érem unes 500 persones.

Començava dissabte a les 5:00h de la tarda, nosaltres però, ja portàvem tot el matí rodant amb els cotxes per deixar-los a Montserrat (punt d’arribada) així quan arribéssim ja podríem marxar.

Fins al barri ens hi va portar el Joan (últimament xofer de les caminades), allà vam agafar els dorsals corresponents al Jordi Puigdengoles, Joan Iniesta, Jordi Pijuan i a esperar l’hora de sortida. Durant la espera hi havia trabucaires, castells, gimnastes del “DIR”… que ajudava a passar l’estona una mica mes distret.

Donen la sortida i traspassem tot Barcelona direcció a la Torre de Collserola, on aquesta ens acompanya tota la caminada ja que es veu de tot arreu, aquí ens espera la primera sorpresa del camí; una urbanització on hi ha unes escales que son eternes i això que acabem de començar… Caminem per uns paisatges força macos, boscos espessos on el sol li costa d’entrar i això és d’agrair ja que amb la hora que és el sol apreta bastant, també passem pel costat d’un llac i una ermita “de la salut”, que també està força be.

Com passa amb aquestes caminades de Barcelona no hi pot faltar polígons industrials i ciutats com les de Castellbisbal i Ullestrell, encara son poques, sort!!

Fins aquí havia sigut relativament fàcil, puja baixa constantment però sense voler s’anava fent, era aquí a Ullestrell on la cosa agafava un caire mes exigent i on havies de començar a treure tot el que havies amagat fins ara!! Aquí ja portàvem uns 40 km i d’aquí fins el final nomes ens quedava patir, jajajja!

Primer tocava pujar el cim de la creueta, un cim de gairebé la mateixa altura de Montserrat, d’aquí fins l’Aeri de Montserrat hi havia una forta baixada i bastant llarga on les cames es carregaven bastant i on el final ja tenies ganes de que comences un altre cop pujada, al menys per poder descansar una mica de cames, però quan havies recuperat algo et posen una paret davant i amunt!! era una pujada amb molta pendent, però ja era la ultima! treiem forces d’on podem i la comencem a pujar, ens queden per davant uns 600mt verticals per poder arribar a dalt del monestir on s’acaba la caminada.

Al final hem tardat unes 14:45 hores, feliços per acabar-la ja que per alguns era una prova, per altres un repte i per algú altre una altra mes!!