Dos socis a la Carros de Foc

0

Des d’aquí volem donar suport al Vicenç i a l’Oscar que estan fent la Carros de Foc, la travessia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Per fer el recorregut clàssic de Carros de Foc necessitaran 5 dies, avui ja en és el 3er!

Anims parella!! SALUT!!!

La muntanya s’endú Toni Nadal, meteoròleg de Tv3

0
YouTube Preview Image

Activitats amb cavall

2

Bon dia! Des de l’aeblancafort estem preparant activitats (noves en aquesta associació) per disfrutar-les, des dels més petits als més grans.

D’acord amb el “Centre d’equitació” tenim pensades dues activitats:

 

  • sortida nocturna a cavall:

    Activitat pensada pels més grans de la família. Ruta nocturna amb cavall pels voltants de montblanc i sopar inclòs.

  • el cavall:

    Activitat pensada pels més petits de la nostra família. Aprendran a cuidar el cavall, a tractar-lo, les utitlitats que té a dia d’avui i en l’antiguitat, coneixeran la seva història, les seves aplicacions terapèutiques i, com no, aprendran a muntar-lo.

    Dividirem amb grups d’edat fins i des dels 9 anys. Fins als 9 anys no podran sortir del recinte del centre, els majors de 9 anys si.

 

Ens agradaria que confirméssiu les assistències, necessitem saber amb quanta gent contem. Per apuntar-vos, opinar o preguntar, podeu fer-ho mitjançant correu electrònic a escalada.aeblancafort@gmail.com o al (628234134 Gerard).

També podeu entrar a la pàgina OPINA de la secció d’escalada, hi entrareu fent click aquí.

Esperem respostes! SALUT!

6a Marxa Cap de Rec

0

Aquesta setmana l’aeblancafort anava fins el refugi de Cap de Rec, era aquí on començava la marxa que duia el nom d’aquest.

La cosa començava el divendres, just acabar de treballar vaig marxar cap al refugi, i tenia 2h i poc de viatge, al arribar-hi vaig haver d’anar a sopar, i seguidament a dormir ja que l’endemà al matí sortia a les 6:00h del mati.

La cosa comença a les 5:00h, m’aixeco i ja veig que la cosa esta molt animada, el pàrking hi ha molt moviment de cotxes i a mes se sumen els que ja i érem el dia abans, vaig a buscar el dorsal i ja esta tot preparat per la caminada, al final érem unes 500 persones.

A les 6:00h puntuals comença la caminada, només sortir tenim un tram de baixada molt llarg ja que dura ben bé més d’1h, tot entre boscos i típic paisatge de Pirineu, feia bastant de fred i la majoria de gent anem amb màniga llarga, al arribar al final ens donen ”l’esmorzar” i ara aquí començava la caminada de veritat, ens espera per davant 15km de pujada amb un desnivell d’uns 1200m positius, la pujada es fa molt be, es suau menys el tram final on es bastant vertical, pujant anem creuant corriols i rius que baixen bastant plens, al arribar a dalt de tot entrem en terreny andorrà, ens queda per davant una baixada bastant llarga però igual que abans es fa bastant be i els genolls no pateixen gaire, així fins la part alta d’Escaldes, on abans tornàvem a trobar un avituallament i antics companys d’altres caminades. Ara si, be la pujada mes forta de tot el circuit català de caminades de resistència; amb uns 7km pugem més de 1500m de desnivell positiu, aquesta comença be, amb pujada però dins de bosc, cosa que facilita la pujada al estar fresc, però ràpidament comença a fer calor ja que l’esforç que estem fent comença a pesar, aprofitem cada racó, rius, corriols, etc.. per refrescar-nos, i encara queda molt per arribar a dalt de tot, tothom porta un ritme bastant lent però sense parar. Al final arribo a un refugi, jo tardo unes 3h i mitja i encara em queden 2km més per sortir d’aquell forat on em trobava, on tardo 1h mes, al final arribem a dalt de tot i ara si ja era tot baixada fins al lloc de sortida, tot el paisatge espectacular cosa que fa que la caminada no es fes tant pesada com podia acaba sent.

Al final el meu temps va ser de 13:05 hores, i ja nomes em trobo a una caminada de fer els punts necessaris per completar el calendari de caminades, però fins a finals d’agost res de res!!

3a Marxa de Resistència de les Valls d’Àneu

0

L’aeblancafort aquesta setmana ha anat a les Valls d’Aneu, exactament a la població d’Esterri d’Aneu a fer una c

aminada no molt llarga, 45km però amb un desnivell acumulat considerable, 4600m.

La caminada era el diumenge 10 de juny, i començava a les 6:00h del matí, els dorsals els van donar el dia abans per facilitar una mica més, així que el dia de la cursa no es fes un tap ja que la majoria de gent va a agafar el dorsal el dissabte.

La cosa comença a les 6:07h amb una mica de retard però be, sortim d’uns 950m a Esterri i ja només sortir ens posen per un corriol amb una pujada que ens porta fins a Valencia d’Aneu, per la part mes ”baixa” sempre anem per al costat de prats acompanyats dels arbres de les bores del camí, passem per Sorpe, i comencem a pujar fins a Son (1300m), a partir d’aquí la cosa ja s’anima molt, ve la pujada mes forta de la caminada, que transcorre per la perifèria del parc nacional d’Aigüestortes, què dir del paisatge espectacular del parc nacional, ja s’ha dit tot i no fa falta dir res mes. Sempre hi ha una anècdota, aquesta vegada mentre pujava va passar un isard a uns nomes 30m d’on era jo, això si, a tota velocitat!! Al arribar a dalt del coll a uns 2100m ja només ens quedava per davant una altra pujada una mica seria, però abans havíem de passar per les poblacions d’Espot, Estais, Jou, aquí veiem els caminadors que fèiem la caminada de 20km que havia començat a les 7:00h, nosaltres continuem i baixem fins a la Guingeta d’Aneu a uns 9
El recorregut molt ben marcat, i els avituallaments plens de fruita, fins i tot al acabar tenien un dinar popular on els caminadors també hi estàvem convidats, i per cert molt complert.00mt, la baixada molt llarga i molt pesada. A partir d’aquí comença la segona pujada direcció a Dorve, ens espera per davant uns 600mt positius, això si, a partir d’aquí casi tot baixada fins a l’arribada.

Al final 7:30 hores, i molt content per com pintava i com havia anat, la setmana següent a Cap de Rec, aquí hi haurà la pujada mes llarga de tot el circuit català de caminades, a veure què tal! Felicitar a la gent que m’anima per facebook ja que t’anima per anar una mica mes ràpid.

XXV Gràcia-Montserrat

0

Aquesta setmana l’aeblancafort es va desplaçar fins a Barcelona, concretament al barri de Gràcia, on el club excursionista d’aquest barri, organitzava la XXV edició de la emblemàtica caminada Gràcia-Montserrat que constava de 63km, amb 4800m de desnivell acumulat i en total érem unes 500 persones.

Començava dissabte a les 5:00h de la tarda, nosaltres però, ja portàvem tot el matí rodant amb els cotxes per deixar-los a Montserrat (punt d’arribada) així quan arribéssim ja podríem marxar.

Fins al barri ens hi va portar el Joan (últimament xofer de les caminades), allà vam agafar els dorsals corresponents al Jordi Puigdengoles, Joan Iniesta, Jordi Pijuan i a esperar l’hora de sortida. Durant la espera hi havia trabucaires, castells, gimnastes del “DIR”… que ajudava a passar l’estona una mica mes distret.

Donen la sortida i traspassem tot Barcelona direcció a la Torre de Collserola, on aquesta ens acompanya tota la caminada ja que es veu de tot arreu, aquí ens espera la primera sorpresa del camí; una urbanització on hi ha unes escales que son eternes i això que acabem de començar… Caminem per uns paisatges força macos, boscos espessos on el sol li costa d’entrar i això és d’agrair ja que amb la hora que és el sol apreta bastant, també passem pel costat d’un llac i una ermita “de la salut”, que també està força be.

Com passa amb aquestes caminades de Barcelona no hi pot faltar polígons industrials i ciutats com les de Castellbisbal i Ullestrell, encara son poques, sort!!

Fins aquí havia sigut relativament fàcil, puja baixa constantment però sense voler s’anava fent, era aquí a Ullestrell on la cosa agafava un caire mes exigent i on havies de començar a treure tot el que havies amagat fins ara!! Aquí ja portàvem uns 40 km i d’aquí fins el final nomes ens quedava patir, jajajja!

Primer tocava pujar el cim de la creueta, un cim de gairebé la mateixa altura de Montserrat, d’aquí fins l’Aeri de Montserrat hi havia una forta baixada i bastant llarga on les cames es carregaven bastant i on el final ja tenies ganes de que comences un altre cop pujada, al menys per poder descansar una mica de cames, però quan havies recuperat algo et posen una paret davant i amunt!! era una pujada amb molta pendent, però ja era la ultima! treiem forces d’on podem i la comencem a pujar, ens queden per davant uns 600mt verticals per poder arribar a dalt del monestir on s’acaba la caminada.

Al final hem tardat unes 14:45 hores, feliços per acabar-la ja que per alguns era una prova, per altres un repte i per algú altre una altra mes!!

Mor en un accident a l’Aneto Jordi Gomis, muntanyenc veí d’Alcover

0

El muntanyenc veí d’Alcover Jordi Gomis ha mort aquest diumenge després de patir un accident a l’Aneto. Gomis, de 41 anys, era membre de la junta directiva nacional de Reagrupament.
Ha estat a la zona coneguda com el Pas o Pont de Mahoma, segons ha informat la subdelegació del govern espanyol a Osca. Es tracta d’un punt molt proper al pic, de fet representa el darrer pas abans de coronar el cim, a 3.404 metres.
Aquest punt, amb vent, plugim i boira, com era el cas d’ahir, fa empassar saliva a la majoria dels que no estan gaire acostumats als penya-segats, amb caiguda lliure a banda i banda, per on s’ha precipitat Gomis.
En les tasques de recuperació del cos de la víctima, que ha caigut uns 300 metres per un tall rocós i amb gel i ha estat localitzat poc després de les dues del migdia, hi ha participat l’equip de rescat de la Guàrdia Civil de Benasc, un helicòpter i un metge del 061. El facultatiu no ha pogut fer altra cosa que certificar la mort del muntanyenc i el seu cadàver ha estat traslladat a Benasc.
Gomis formava part de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, de la qual era el responsable a la demarcació tarragonina. Va ser el número tres al Congrés a les eleccions generals de novembre de l’any passat amb la candidatura d’ERC-Catalunya SI.

Des de l’aeblancafort fem arribar el nostre més sincer condol a tota la seva família, amics i companys.

37a Travessa del Montseny

0

Aquesta vegada l’aeblancafort va anar fins a Gualba, un poble que es troba el parc natural del Montseny. Allà agafo un autocar a les 4:00h de la matinada que em porta fins al poble des d’on sortia la caminada a Aiguafreda a les 5:00h del mati.

Només despertar-me ja em vaig adonar de que no seria una caminada normal, ja que a Gualba plovia força, durant el camí no em vaig adonar de si plovia molt o poc ja que dormia, al arribar a Aiguafreda estava fent mes o menys el mateix. Agafo el dorsal, em poso l’impermeable i tota la roba que portava ja que feia força fred.

A les 5:00h comença la cosa, tothom amb els frontals i de seguida ens posen en uns corriols que semblaven rius, tots plens d’aigua i amb bastant de fang que patinaven bastant, i una pujada constant que ens portava ben d’hora al primer cim, el Tagamanent. A partir d’aquí ja no sabia si plovia o no, el temps anava parant i tornant a ploure, un xou fins el final. Jo continuava endavant a un bon ritme ja que no volia que es fes massa pesada, passem per dalt d’unes planeres molt guapes (semblava el Pirineu) i vaig de cap al Coll de Collformic, a partir d’aquí tot baixada abans d’agafar la pujada al Matagalls, el segon pic, aquí hi ha un tram amb molta pedra. A partir d’aquí el paisatge passa a ser boscós d’alzines, agafo forces a l’avituallament i cap a dalt al pic de les Agudes i després seguidament al Turó de l’Home, ja nomes queden 15 km tots de baixada, el principi per pista i cap al final ens van posar un tros de corriol.

Al final 7:46 hores, i per cert a mi em va agrada bastant, no sé si és perquè està tant prop de Barcelona que em va sorprendre!!!

3a Sants-Montserrat

1

La cosa comença el dissabte a les 11h del matí on el Joan i jo agafem els cotxes i marxem a Montserrat a deixar un cotxe per quan arribi tingui un vehicle per marxar, fem un tomet i cap a Barcelona. Al arribar, el ritual; agafar el dorsal i preparar una mica la motxilla que portarem al damunt.

A les 5h comença, no som molta gent (unes 180 persones) i ens esperen per davant uns 67km. La cosa era molt curiosa, perquè anàvem per Barcelona com si fóssim a casa, traspassàvem carrers sense mirar, tallant tot el transit (curiós)!!! Al final sortim i ja comença la pujada, el sol apreta molt, de moment la caminada transcorre tot per pista molt ampla i molts pocs corriols.

Durant la caminada i va haver alguns problemes de senyalització, cap al final ens en vam enterar que l’havien sabotejat. També transcorria molt tros per polígons industrials i carreteres asfaltades, cosa que feia que la caminada fos una mica més pesada del normal, la sort que teníem es que ja s’havia fet de nit i només anàvem nosaltres i el nostre frontal, mirant endarrere veies la gent per on tu acabaves de passar i més endavant per on havies d’anar.

També vam tindre inclemències meteorològiques;vam agafar molta calor, pluja, boira, llamps.. era un espectacle!!!

El tram més bonic era la pujada de Collbató a Montserrat, també el més dur ja que aquí féiem el major desnivell de la caminada i ja en portàvem uns quants de km als peus, la pujada era tota per corriol molt pedregós però amb una pujada constant i de tant en tant un petit tram per descansar, al principi per dintre boscos i cap el final per la vessant de la muntanya, per aquí i passàvem quan sortia el sol (especial), vam passar per l’església de St. Miquel i vam arribar a Montserrat amb baixada.

Al final 14:37min, una altra acabada i ara a per al Montseny!!!

 

Trekorientacio al Bosc de Poblet 2012

0

Aquest matí ens hem aixecat per anar a l’Espluga de Francolí per fer la Trekorientació 2012, la novena edició, on han participat més de 600 persones.

La prova consistia en seguir un recorregut i trobar les balises que estaven repartides en el mateix recorregut, aquest any es podia escollir entre quatre circuits de diferent nivell (verd, blau, groc i vermell, de  6, 13, 17 i 22 km respectivament). Cada un d’ells tenia diferents categories, individual masculí i femení, amics, família i amb mascota.

Així doncs, hem sortit de Blancafort per fer el circuit blau amb la nostra mascota la Pika, al arribar a l’Espluga hem vist que hi havia molt d’ambient, hem recollit el dorsal i teníem una hora per prendre la marxa, perquè la sortida no era conjunta. Hem fet la cua per a que ens donessin el plànol i sentir una petita explicació del funcionament, ja que era la primera vegada que fèiem quelcom semblant, aquests consells ens els ha donat l’Isidre Esteve, que la seva fundació era un dels patrocinadors de la cursa i nosaltres hem tingut el privilegi de ser assessorats per ell mateix.

Hem començat la cursa amb molta calor, que ens ha acompanyat durant tota la jornada. Aviat hem trobat la primera fita i a partir d’aquí hem agafat un bon ritme, amb el mapa i les descripcions que ens donàvem no ens ha costat gaire trobar totes les balises, però amb algunes excepcions.

Per ser la primera vegada, l’equip ha treballat força bé i això si, tant el Josep Mª Pijuan, la Elisabeth Delgado i la Pika hem gaudit moltíssim d’aquesta activitat.

Hem arribat a la meta 2:20h més tard i hem aconseguit el primer lloc de la nostra categoria.

Les classificacions d’equip amb Mascota han sigut:

  • 1er classificat: equip la Pika (2:20h)
  • 2on classificat: equip Greta (2:35h)
  • 3er classificat: equip Luis Albà (3:00h)

Esperem tornar l’any que bé i animar a la gent a realitzar aquest tipus d’activitat, sobretot en família/bona companyia.

http://www.trekorientacio.com/novetats.php

Go to Top
css.php